Segon dia: per fi ja es la nostra filla

Doncs ja veieu. Aixo va rapid. Avui hem fet mes carreres pel registre civil. Ha estat una marato de despatxos, papers per signar, entrevistes i preguntes... Pero hem pogut marxar d'alli amb el paperet que diu que segons les lleis xineses aquesta noieta ja es filla nostra. Pero no s'ha acabat aqui la paperassa... ens queda encara Beijing. Mes carreres la setmana vinent. Fins a aquest dissabte farem vida familiar esperant que ens donin el passaport de la nena aqui on som abans d'anar a Beijing. Avui de moment la cosa ha anat canviant sorprenentment. Mati de ploreres i llagrimes de cocodril, desconsolada tota ella. I poc a poc, amb molt de curro per part de tots quatre la cosa s'ha anat girant. I ens hem anat al llit tots rient. La veritat, ja se que em faig pesat, pero es aixi, que molt de merit el te el Jordi. Per una banda perque ens deixa temps per dedicar-nos a la Marina i no diu res, juga tot sol. I per altra banda perque no para de dir-li cosetes, animar-la i donar-li la maneta. Ja la veureu riure.. es de les de pluja de baba. I res mes per avui. Ens hem donat un garbeo tot solets la familia Pique-Juaneda pels carrers de la ciutat torejant els cotxes i suportant la mirada dels nadius d'aqui. Aixo si, es desfan en explicacions si els preguntes alguna cosa i t'ajuden tot el que poden. Avui no posem cap foto. Tot ha estat molt tranquil. Dema ens porten a fer una visita... Ja us explicarem. Bona nit.