Primer dia... una gran experiencia

Hola a tothom. ja estem ficats de ple a la feina. El viatge....llarguissim i cansat. Al final vam arribar arrossegant-nos a l'hotel... Pero val la pena.... Quina preciositat... Avui (nostre dilluns 5 de marc) ens han donat la Marina AI Chen... Plorava i plorava....l'unica que ho feia... I be, a forca de paciencia i molta ajuda del Jordi que s'esta portant com mai haviem imaginat per la tarda ja reia i comencava a fer algun soroll. La veritat que quan ens l'han donat ens mirava amb una mirada perduda, desconfiada i amb por. A les 9 sortia l'autocar cap al registre civil i a les 11 ja erem de nou tots a l'hotel, tot molt rapid. Elles ja ens esperaven... I sentiem plorar. Es calr que alli hi havia moltes nenes, avui hi havia repartiment. Ves a saber el que hauran matinat. La pobra estava morta de gana. A l'hotel...bany (perque no es que estes bruta, l'aspecte era bo i la veritat es que esta sana i maca) pero per treure el rastre de l'orfenat. S'ha relaxat amb el bany i despres un bon plat de papilla que no sabeu com obria la boca, no calia ensenyar-li res. I per fi a dormir. Ha estat posar-la i caure rodona. A tot aixo el Jordi colaborant com el que mes tot i que alguan..."aixo es meu" i "nooo" se li escapava. Esta mort pobre amb tot el viatge i el canvi horari. En fi, avui per la tarda a omplir papers i a passejar pel voltant. Quatre compres en una mena de SEPU i cap a l'hotel. No vegeu com et miren aqui. I a mes descaradament, es paren i tot. Als magatzems les dependentes es cridaven unes a altres per a que vinguessin a veure'ns. I es que uns occidentals amb una nena adoptada crida l'atencio, pero es que amb el Jordi ja es converteix en espectacle. Aqui a on som es una ciutat molt gran. Val la pena veure-ho. Els carrers son com la Gran Via o la Diagonal d'amples i el trafic, je,je, es una mena de joc de salvese quien pueda. Es increible com no es maten mes. L'hotel.... sense comentaris. Dormim a la 16 planta i mengem a la 29... I d'angles aqui poc pero els gestos i els dibuixos fan la resta. Be, tallo ja el rollo perque no pararia i nomes portem un dia. Us deixem les fotos, unes poques de les moltes que ja portem. Ah! Pels que havieu vist la foto de l'Ai Chen... res a veure. No es perque sigui la nostra i tal i tal... es que es una monada. Esta primetxa perque venen embutides en unes capes de roba que semblen el dels neumatics Michelin i quan els treus la roba queden com conillets pelats. Apa, fins la propera que ja es tard. Petons i abracades per a tots.