Abans de partir

Be, ja estem al final d'aquesta part del viatge. Ens queda el retorn i. . . la resta de la vida per acabar el viatge. Dema si tot va be ja volarem cap a casa. La veritat es que ens quedariem uns dies mes, pero tambe tenim ganes de menjar... com a casa i dormir al nostre llit i ... Aquests dies hem fet visites molt interessants. Caus de cul a la ciutat prohibida. I mes si intentes imaginar com vivien aquella gent (els que manaven i els manats). Tambe hem vist el palau d'estiu que be, aixo de palau es queda curt perque es com un poble, amb llac i muntanya artificial, el temple del cel... I els mercadillos de la imitacio que li diuen (on res es el que sembla i t'enreden com a... xinos). Hem viatjat en aquets taxis-bicicleta, ens hem ficat en una casa de barriada i hem menjat als restaurantillos xinesos de veritat. Tiannanmen precisament no l'hem pogut veure encara perque hi ha un congres del PC de Xina i esta tallada (poli i exercit per tot arreu). La nostra pastoreta va fent progressos. Li agrada molt caminar, riu, juga i emet sons (no es un tamagotxi, no). Aixo no seria novetat si no es perque fa una setmana no ho feia. La veritat es que estem contents de la seva /nostra evolucio. El Jordi cansat, molt cansat. I amb breus atacs de gelosia directament proporcionals als atacs d'amor que li agafen despres. O sia, estem entretinguts tot el dia. Des que ens llevem fins que a l'ultim dels pastorets se li acaben les piles, es a dir, al Jordi, que esta d'un juerguista... I nosaltres doncs acostumats ja i tirant com podem. S'accepten voluntaris per a cuidar els nens mentre fem cura de balneari. Doncs apa. La propera tal vegada ja sera la darrera i des de casa. Gracies per haver-nos seguit i fins aviat en que ja ens podrem tirar les orelles i totes aquestes coses. (Recordeu aixo dels voluntaris...). Us deixo amb unes poquetes fotos i prepareu-vos que en tenim moltes.

Avencos

Bon dia. Tenim dies endarrerits de noticies pero es que amb els viatges de Hefei a Beijing i visitetes que ens han muntat aqui hem estat super enfeinats i, tot s'ha de dir, molt i molt cansants. El cansament va sortint poc a poc i en les ocasions menys esperades. Els qui mes ho pateixen son el Jordi i l'Aichen. Cal reconeixer una vegada mes que el Jordi es tot un campio i s'esta portant increiblement com un nen de mes edat. I l'Aichen fa progressos de gegant. Ahir sense mes ens la vam trobar....gatejant!!!!! Tota sola, sense que li fessim res especial.　Es meravellos com va aprenent i recuperant el temps perdut. A veure si quan arribem a Sant Cugat ja la tenim mig enllestida. Doncs per aqui fent turisme mentre ens preparen la resta de paperassa. Sort que moltes coses ens les porten a l'hotel, les omplim alli i la guia se les emporta per fer els tramits. Hem vist el zoo de Beijing, una fabrica de Jade (del govern) i els voltants de l'hotel i la Gran Muralla, es clar que si. La veritat es que aqui tot es immensament gran. Totes les descripcions es queden petites. El centre de Beijing es majestios. Edificis gegants... Amb dir-vos que l'avinguda principal fa 20 kms. No, no m'he equivocat. I sobre tot molta gent i vida al carrer. Hi ha un mon que de moment no ens han ensenyat fora dels grans monuments i edificis, una vida amagada... A veure si la descobrim en el poquet que ens queda. I es que tenim moltes ganes de tornar ja. Be us deixo amb unes quantes fotos. Tot el que tenim de cansats ho tenim de contents. Siau.

Un dia de normalitat !!!

Ep, ja tornem a ser-hi. Els nens ja dormen. El temps passa molt rapid aqui. Avui ha tocat visita a un temple...Be, de fet no pertany a cap religio. Senzillament es la mansio d'un prohom de la ciutat de fa 1500 anys. Un jutge, governador.... Ja veureu la foto, una cara de mala ll.... Fins i tot va amonestar a l'emperador de la Xina i li va clavar quatre nates per haver-se portat malament (i va conservar el cap). Es veu que era molt temut. La questio es que tenia una casa descomunal i la tira de servents. Ara se'l recorda i venera. Els que no tenen la cara de mala llet son el Jordi i la Marina. Ja veureu, ja. Avui el dia mes traquil sense paperassa. Pero encara tenim son endarrerida i cansament. La Marina va progressant, pero el retard que porta a sobre es important. Tot i que te 16 mesos a efectes practics deu estar en els 12 mesos. Es nota molt, pero se la veu de molt bona pasta. Tots els del grup estem mes o menys igual. Ja veureu que camina, pero li costa molt encara, igual que aguantar-se asseguda. Hi ha molta feina a fer. Ja en parlarem, ja. Aquest tema dona per molt. Ens estem removent molt per dins i les emocions surten cada dos per tres. Avui hem anat a comprar robeta per la Marina i quasi la perdem. Han comencat a sortir dependentes de tot arreu i se l'han anat passant d'una a altra fins que l'hem pogut salvar. Es que son.... Dema anem a veure un os panda. El Jordi esta engrescat tot i que no enten aixo dels dos colors. Apa, us deixo amb les fotos del dia... Que les gaudiu (recordeu que el de cara de mala llet es el jutge, no jo).

Segon dia: per fi ja es la nostra filla

Doncs ja veieu. Aixo va rapid. Avui hem fet mes carreres pel registre civil. Ha estat una marato de despatxos, papers per signar, entrevistes i preguntes... Pero hem pogut marxar d'alli amb el paperet que diu que segons les lleis xineses aquesta noieta ja es filla nostra. Pero no s'ha acabat aqui la paperassa... ens queda encara Beijing. Mes carreres la setmana vinent. Fins a aquest dissabte farem vida familiar esperant que ens donin el passaport de la nena aqui on som abans d'anar a Beijing. Avui de moment la cosa ha anat canviant sorprenentment. Mati de ploreres i llagrimes de cocodril, desconsolada tota ella. I poc a poc, amb molt de curro per part de tots quatre la cosa s'ha anat girant. I ens hem anat al llit tots rient. La veritat, ja se que em faig pesat, pero es aixi, que molt de merit el te el Jordi. Per una banda perque ens deixa temps per dedicar-nos a la Marina i no diu res, juga tot sol. I per altra banda perque no para de dir-li cosetes, animar-la i donar-li la maneta. Ja la veureu riure.. es de les de pluja de baba. I res mes per avui. Ens hem donat un garbeo tot solets la familia Pique-Juaneda pels carrers de la ciutat torejant els cotxes i suportant la mirada dels nadius d'aqui. Aixo si, es desfan en explicacions si els preguntes alguna cosa i t'ajuden tot el que poden. Avui no posem cap foto. Tot ha estat molt tranquil. Dema ens porten a fer una visita... Ja us explicarem. Bona nit.

Primer dia... una gran experiencia

Hola a tothom. ja estem ficats de ple a la feina. El viatge....llarguissim i cansat. Al final vam arribar arrossegant-nos a l'hotel... Pero val la pena.... Quina preciositat... Avui (nostre dilluns 5 de marc) ens han donat la Marina AI Chen... Plorava i plorava....l'unica que ho feia... I be, a forca de paciencia i molta ajuda del Jordi que s'esta portant com mai haviem imaginat per la tarda ja reia i comencava a fer algun soroll. La veritat que quan ens l'han donat ens mirava amb una mirada perduda, desconfiada i amb por. A les 9 sortia l'autocar cap al registre civil i a les 11 ja erem de nou tots a l'hotel, tot molt rapid. Elles ja ens esperaven... I sentiem plorar. Es calr que alli hi havia moltes nenes, avui hi havia repartiment. Ves a saber el que hauran matinat. La pobra estava morta de gana. A l'hotel...bany (perque no es que estes bruta, l'aspecte era bo i la veritat es que esta sana i maca) pero per treure el rastre de l'orfenat. S'ha relaxat amb el bany i despres un bon plat de papilla que no sabeu com obria la boca, no calia ensenyar-li res. I per fi a dormir. Ha estat posar-la i caure rodona. A tot aixo el Jordi colaborant com el que mes tot i que alguan..."aixo es meu" i "nooo" se li escapava. Esta mort pobre amb tot el viatge i el canvi horari. En fi, avui per la tarda a omplir papers i a passejar pel voltant. Quatre compres en una mena de SEPU i cap a l'hotel. No vegeu com et miren aqui. I a mes descaradament, es paren i tot. Als magatzems les dependentes es cridaven unes a altres per a que vinguessin a veure'ns. I es que uns occidentals amb una nena adoptada crida l'atencio, pero es que amb el Jordi ja es converteix en espectacle. Aqui a on som es una ciutat molt gran. Val la pena veure-ho. Els carrers son com la Gran Via o la Diagonal d'amples i el trafic, je,je, es una mena de joc de salvese quien pueda. Es increible com no es maten mes. L'hotel.... sense comentaris. Dormim a la 16 planta i mengem a la 29... I d'angles aqui poc pero els gestos i els dibuixos fan la resta. Be, tallo ja el rollo perque no pararia i nomes portem un dia. Us deixem les fotos, unes poques de les moltes que ja portem. Ah! Pels que havieu vist la foto de l'Ai Chen... res a veure. No es perque sigui la nostra i tal i tal... es que es una monada. Esta primetxa perque venen embutides en unes capes de roba que semblen el dels neumatics Michelin i quan els treus la roba queden com conillets pelats. Apa, fins la propera que ja es tard. Petons i abracades per a tots.

Ja tenim una maleta!

Quin neguit, tanta cosa per dur, res de superflu. L'important...nosaltres i poca cosa més. Ai, ja tenim moltes ganes d'arribar. Tot anirà bé, n'estem convençuts. Ja sento com t'apropes.

Ja queda menys....

Ja queda molt menys. L'espera es farà llarga aquesta setmana. Tot són preparatius...llistes, detalls, maletes, roba... Tots estem pensant que ben aviat estarem junts, que ens coneixerem... Penso en el primer instant, la primera mirada... Tindràs por? Ploraràs? Jo sí, Ai, tinc por. I plorar.... no sé si tindré temps... Però espero aquest moment. Per cert, tu t'estàs preparant? Saps tan sols que a l'altra punta del món, en un lloc que ni tan sols coneixes, està la teva propera casa, la teva...família? Ja tens la maleteta preparada? Ja queda menys... aviat, aviadet...